Soc en Jacint Casademont,
el teu entertainer de confiança.

Un nou any s’acaba i és moment de mirar endarrere i fer un repàs de tot el que ha donat de sí aquest 2021.

El més destacat, ni que sigui pel seu impacte global, ha sigut la Covid. Enguany, tot i començar amb l’arribada de les primeres vaccines i l’alt percentatge de vacunats ara ha arribat una nova mutació, que, tot i ser menys contundent, és altament contagiosa afectant a un gran percentatge de la població i fotent enlaire bona part de les trobades nadalenques. Així doncs, quan tornàvem a gaudir de certa normalitat ens hem fotut de nou de lloros. Costarà arrencar de nou.

Pel que a mi respecta ha sigut un bon any, però. En primer lloc gràcies a un nou pas que vag decidir emprendre al gener. Vaig obrir-me un canal a la plataforma de Twitch i això ha donat peu a un seguit de conseqüències molt positives. En primer lloc les tertúlies post-Crims. Amb l’èxit del programa de crònica negra de Carles Porta els streams que faig junt amb Xavi Gorro del podcast «La nit més fosca» just acabar m’han ajudat a arribar a una audiència molt àmplia. Això ha cridat a certs mitjans de comunicació i degut a això he aparegut a TV3, Catalunya Ràdio, SER Catalunya o fins i tot ocupat dues pàgines a El Punt/Avui amb una entrevista que em van fer. Pel programa, a més, hi han passat grans protagonistes del programa com: Tura Soler, Jordi Costa, Mayka Navarro, Narcís Bardalet, Neus Sala, Ferran Grau i Ricard Palou. També en aquests directes he parit dos espais, el magazine «Quina nit!» i el programa de misteri de «Terrors Nocturns» on han col·laborat gent com en Jaume Fibla i en Raventós i s’han passat convidats com Ester Bertran, Guillem Estadella, Pep Prieto, Pablo Vergel, Alex Santaló o Sara Martín, entre molts altres. També n’estic molt orgullós del format «Xerrant amb...» on he mantingut converses amb gent ben diversa, des del polític Pere Casellas, l’streamer Simmer Valenciana o la bibliotecària escolar Marta Cava. Però més enllà dels noms si hi ha una cosa de la qual em sento molt orgullós és de la comunitat d’espectadors que s’ha format al voltant del canal: gent que no conec més enllà del seu àlies i que ja no sols m’acompanyen sempre en el xat sinó que a més han fet establert relació entre ells. Al final m’he hagut de crear un servidor a Discord com a punt de trobada de tots plegats.

I els podcasts? Doncs no han parat. Hi ha alguns que hem anat fent però que he hagut d’abandonar per falta de temps com «Això em sona» amb en pau Garriga i «Jo què sé, Joan» amb en Raventós, que tot i que m’ho passava d’allò més bé era impossible de compaginar tot el que faig actualment. Tot i això la meva intenció és reemprendre’ls més endavant quan tingui l’agenda més organitzada. El que segueix és «Maleïts Malparits» on tot i les dificultats del tram final de la segona temporada ha tornat amb una tercera i amb reformulació: passa a ser mensual i fer un recorregut per països de tot el planeta. A més, junt amb en Jaume i gràcies a l’editorial Underbrain, hem publicat un còmic sobre el projecte que ens va dur a fer-ne diferents presentacions per Barcelona i Figueres. Una experiència nova i molt satisfactòria que a més em va permetre torna a signar exemplars per Sant Jordi. A la pausa estiuenca vaig tenir l’honor de passar a formar part del podcast «La nit més fosca» anomenat «Pànic a la ciutat» junt amb en Xavi Gorro i en Francesc Morales, un recorregut per les llegendes urbanes i ple d’humor que ha tingut una gran acceptació. I ja per acabar en aquest camp ha sorgit un nou projecte anomenat «Contrapicats» amb en Pol Bassó i en Víctor Pasanu. Després d’unes quantes col·laboracions vam decidir seguir fent coses junts sota aquesta etiqueta tirant endavant un canal de Twitch i un podcast. I no m’oblido del «Ningú no és perfecte» o «El para-sol», els meus raconets a la ràdio on m’han deixat un raconet per parlar de les meves coses; o els meus podcasts unipersonals, «Creure és la clau» i «Pesadillas».

Aquest no parar ha comportat moltes coses, com per exemple el meu retorn als escenaris. Primer de tot vaig tenir la oportunitat de fer un monòleg al mític local de Barcelona «El medi» gràcies a la companyia Ajajojejo, que des d’aquí vull donar les gràcies per pensar en mi. També vaig recuperar el meu vestit de capellà per oficiar un casament i de nou va ser un plaer participar en un esdeveniment així de bonic i a més aportar-hi bon humor. Però si una cosa ha explotat ha sigut el meu perfil com a mestre de cerimònies. La Bookman ha confiat en mi per conduir les presentacions literàries de Jaïr Domínguez, Robert Sabater i Tura Soler, emportant-me grans sensacions en tots tres casos. I per si fos poc també vaig poder participar en dos festivals de referència gironins dels quals en sóc habitual com a assistent i ara he pogut passar per altra banda i formar part del seu staff. Per una banda el Girocòmic, on vaig presentar i entrevistar a tots els autors convidats i també «l’Acocollona’t» on vaig ser el responsable de l’acte inaugural. Dues experiències úniques que em van satisfer plenament.

Pel mig molts petits encàrrecs i propostes de tot tipus que han fet que no pari en cap moment, sempre intentant aprendre coses noves i buscant fer allò que més m’agrada: comunicar i entretenir al major públic possible.

També vull destacar un cas que no va veure la llum però del qual n’estic molt orgullós. Vaig oferir a l’Ajuntament de Figueres dur a terme un canal de comunicació multiplataforma com a eina comunicativa per a la ciutat. Tot i els canvis que vaig haver de modificar a la meva idea original havia perfilat el que considero que és una proposta útil per fer avançar la ciutat però que finalment van decidir tombar. També va passar una cosa similar amb la Unió Esportiva Figueres, a qui vaig fer diverses propostes per engrandir el club però que semblen haver caigut en sac foradat.

I ara? Doncs queda seguir fent i millorant allò en que ja em trobo implicat i a més realitzar temes que ja tinc agenciats. En aquest 2022 en Xavi Gorro, en Franchu Llopis i servidor hem organitzat ,amb l’ajuda de l’Ajuntament de Figueres, les jornades «Ceba Negra, un cap de setmana dedicat a la crònica negra i amb molts deus seus protagonistes del panorama català convidats. També tornaré a impartir tallers, en aquesta ocasió de monòlegs i còmics al Centre Cívic Joaquim Xirau. Dos reptes gegants que encaro amb molta il·lusió. I hi ha altres projectes aparaulats dels quals no en puc dir gaire res fins que no es facin públics.

Segur que em deixo moltes coses de caire artístic en el text ( a tall d’exemple: una sèrie de vinyetes nadalenques, realitzar un curt en 24 hores i mil coses més) i demano disculpes, però la meva memòria no arriba a més en aquest moment. Tot i això, no em vull descuidar de molts noms que m’han ajudat i recolzat en tota aquesta aventura: en Marc, el meu veí i amic sempre disposat a escoltar i ajudar-me; en Bouman qui m’ha donat un cop de mà per arribar allà on jo no puc i sobretot, com no, la Mònica i l’April, qui m’han acompanyat en totes aquestes peripècies, ja fos en moments d’alegria o frustració. La paciència que tenen aquestes dues és per emmarcar.

És tot, el text s’acaba al igual que l’any. Esperem que el proper sigui igual o millor i que jo el pugui resumir i tu llegir. Gràcies per ser-hi.

Bon any 2022!

PS: et deixo amb l’habitual llista de llibres llegit enguany. Ah, no hi he inclòs llibres inacabats i còmics. Apa, vet aquí!